martes, 16 de diciembre de 2014

QUE HE APRÉS!!!!!

He aprés a compartir i gaudir unes hores i espais amb nins amb TEA.

La importància d'una fonamental formació molt específica sobre com aprenen els nins amb TEA, com necessiten un línia concreta d' ensenyament-aprenentatge per afavorir la seva educació, integració i la millora en la qualitat de vida. On nosaltres hem de formar-nos contínuament.

Que aquest aprenentatge és pot transferir als nins amb un desenvolupament típic per a la consecució d'una millora educativa, en el clima de la classe i de cadascun dels alumnes. I no a l'inrevés.

La clau de l'aprenentatge es aprendre a reforçar en positiu els comportaments adients dels nostres alumnes, conèixer les coses que l'agradem per utilitzar-les com a eina de motivació adequada. Posar-se en el seu lloc, determinar la funció comunicativa que contenen les conductes disrúptives per així,cercar la manera de comunicació més favorable. Per exemple: llançament d'objectes/ cridar com conductes problemàtiques podem substituir-les per tocar a l'adult i verbalitzar" MIRAME" per obtindre informació. A més , d'un avançament a preveure, a anticipar-se a les conductes disruptives.

A fixar-me en la reflexió de la quantitat d'ajuda innecessària que els oferim sense necessitar-la de forma gestual i verbal interferint en la pròpia autonomia i desenvolupament d'ells. Un cop prés consciència d'aquest fet he començat el camí de reducció d'aquesta ajuda i  menys interrumpcions durant l'aprenentatge.

Ja era molt conscient de la importància del vincle fámília-escola-institucions públiques pel meu treball en l'educació pública. Però, actualment té una prioritat extrema aquesta relació amb els dos sentits on poder compartir incerteses, pautes a seguir, informació...on tots cerquen el bé del nin.
A nivell personal,he transmet aquest aprenentatge  a la pròpia feina. Com a mestra de primària he augmentat i consolidat  una major comunicació natural amb l'alumnat on predomina l'alegria, el compartir, la pau i s'oblida l'enuig. Amb una gran satisfacció perquè els nins reclamen aquest tipus de comunicació dins l'aula. I, a la vegada els meus companys, manifesten interès per millorar la comunicació amb els alumnes. 
I darrer de tot, jo he aprés molt més dels nins  que ells de mi.
 Donçs, des d'aquí done les gràcies per aquesta oportunitat d'aprendre.


REFLEXIONS TRANSVERSALS SOBRE EL PLA D'INTERVENCIÓ. 2


 .
Continue la reflexió transversal prestant atenció a la mostra  d'objectius .
       Augmentar les habilitats funcionals en  diferents àrees.
Destaque la importància de l'autonomia personal com  aspecte a continuar millorant  introduint  a la subàrea de MENJAR parar /desparar la taula, utilització del ganivet i; en VESTITS, col·locar-se peces de roba (camiseta), fermar/desfermar els cordons de les sabatilles.  Emprant una anàlisi de tasques per desenvolupar el programa d'intervenció  semblant als mostrats al blog  a la fi d'aconseguir un aprenentatge sense errades.
       Analitzar la conducta problemàtica.
Ha set fonamental  l'anàlisi funcional  de les conductes disruptives realitzat el trimestre passat per establir les estratègies a seguir davant d'ells com per exemple ignorar-la, temps fora... I el resultat positiu de la tècnica de modificació de conducta, l'economia de fitxes emprant  els reforçadors com a premi. Assenyale que ha d'esser continua la recerca  de reforçadors  i el manteniment de la seva funció que és reforçar la conducta adequada.
Aquesta millora és conseqüència  d'emprar correctament l'anàlisi conductual aplicat (ABA).
Respecte les graelles per l'enregistrament de la tolerància davant les correccions de l'adult ha set modificada per la necessitat d'un major número de quadrícula ja que, augmenta la tolerància acceptada.
S'ha d'aconseguir la millora del pas de generalització als altres àmbits (casa, escola) per caminar tots junts de forma coherent  facilitant  així, el desenvolupament dels nins amb TEA.
       Participar en jocs senzills per torns.
Es fonamental la recerca d'aquells jocs/reforçadors que semblin motivant per aconseguir -ho.
       Comunicació amb els pares, tutor de l'escola.
Del pla presentat en queda pendent com haver aconseguit  la presentació i implicació de la mare de na Maria per realitzar el curs d'habilitats on-line  i , en el cas d'en Josep per passar l' Inventario de Desarrollo. Batelle.
Molt important la cooperació, comunicació amb els pares i tutors o altres persones que envolten als nins amb TEA.  S'ha de cercar com augmentar la col·laboració de la família en l'evolució del fill , que siguin conscient de la importància de treballar un mínim de 3-5 hores diàries amb ells, de la generalització de l'aprenentatge a tots els àmbits, que de vegades sóm nosaltres qui fem despenent als nins per desfavorir aquest ensenyament-aprenentatge, és a dir, ELS NEGUEM L'OPCIÓ D'APRENDRE.

INFORME AVALUATIU DE NA MARIA

Aqui vos he mostrat l'informe d'avaluació de Na Maria del període del Pràcticum II.

DIARI DE SEGUIMENT DE LA SUBÀREA VESTITS. MARIA4

P1000822 from Paula Vello Puig on Vimeo.

Aquí s'observa el treball aconseguit per na Maria.

DIARI DE SEGUIMENT DE LA SUBÀREA MENJAR. MARIA 3

Sols mirant aquest video és pot veure quan ha aconseguit na Maria. Ha set realitzat aquesta tarda.

P1000825 from xelo on Vimeo.

lunes, 15 de diciembre de 2014

INFORME AVALUATIU D'EN JOSEP

Aquí vos deixe la mostra de l'informe avaluatiu d'en Josep  de la tasca realitzada al llarg del pràcticum II.

REFLEXIONS TRANSVERSALS SOBRE EL PLA D'INTERVENCIÓ . 1



Finalitzant el pràcticum arriba el moment d'expressar  les reflexions  transversal/conclusions sobre el pla d'intervenció planificat al principi com a conseqüència del coneixement  i experiència adquirida a les pràctiques del semestre passat.

Aquest pla d'intervenció ha continuat el procés de desenvolupament de les habilitats funcionals del nin amb TEA amb moments d'incertesa com a l'iniciació d'àrea d'autonomia per la subàrea de vestits i menjar, amb moments de gaudiment  quan ho generaltitza al col·locar-se la seva jaqueta , quan Josep empra el llenguatge verbal per comunicar allò que vol...

Aquesta consecució és fruit  de la intervenció psicoeducativa amb una constància de treball basat  en aspectes del programa TEACCH,  acompanyat de la metodologia de l'Anàlisi Aplicat de la Conducta (ABA, antecedent-conducta-conseqüència) i l'ús de sistemes alternatius de comunicació (PECS) i el parla signada de Benson Shaeffer..

Considere que la intervenció psicoèducativa ha de continuar així amb l'adaptació de les habilitats en funció del moment de desenvolupament i amb una implicació més consistent des de la pròpia família (pares, germana). I, el manteniment de la vinculació amb l'escola, Servei Social...  A la fi, tothom que sigui al voltant del nin amb TEA ha   conèixer, utilitzar i afiançar l'ensenyament-aprenentatge  des d'una mateixa  i única línea de treball , que és aquesta.

CONFIE AMB AQUEST PLA D'INTERVENCIÓ perque he viscut l'experiència de l'avanç realitzat per aquests nins al llarg de tot el període de pràctiques I i II,  és sorprenent.

domingo, 14 de diciembre de 2014

DIARI DE SEGUIMENT DE LA SUBÀREA VESTITS.MARIA 3

Quin avançament més MERAVELLÓS està fent na Maria dins l'àrea d'autonomia que repercuteix amb la seva vida diària i de la familia.

P1000808 from xelo on Vimeo.

sábado, 13 de diciembre de 2014

lunes, 8 de diciembre de 2014

ENREGISTRE DE CONDUCTA: TOLERÀNCIA A LES CORRECCIONS...

Aquí vos l'enregistrament de conducta sobre la tolerània a les correccions per part de l'adult en algunes de les habilitats que es treballen com s'anomena a  ÀREA DE CONDUCTA

PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE TEA. Recomanació biblio`gràfica

Moltes vegades ens fem preguntes sobre els nins amb TEA, Transtons de l'espectre autista, què és? per què ho té? té cura? quin tractament ha de seguir?...

La meva tutora m 'he entrega un document  " TRASTORNOS DEL ESPECTRO AUTISTA"
Una publicació que respón a les preguntes més freqüents plantejades sobre l'autisme del grup d'estudi de TEA del Instiuto d e Investigación de Enfermedades Raras-Instituto de Salud Carlos III. Ed. Nov 2004.

Aquí vos deixe l'enllaç per poder tenir-ho a l'abast.


iier.isciii.es/autismo/pdf/aut_16ra.pdf

DIARI DE SEGUIMENT D'EN JOSEP. 3


 

 Al llarg de la primera setmana de desembre, la psicòloga d'APFEM ( la meva tutora) observa a Josep al centre educatiu com s'acorda en la reunió/ENTREVISTA realitzada abans.

De l'anàlisi conductual d'observació s'evidencia la importància d'aconseguir introduir el concepte "MIRAME" a la fi d'utilitzar-ho per cridar l'atenció sobre ell, fer una demanda a la tutora enlloc de llançar objetes, enganxades de cabell. Aleshores m'heu comunica per introduir aquesta tasca dins de les sessions.

Així que l'objectiu de la sessió individualitzada a casa d'en JOSEP fou

Utilitzar la palabra MIRAME, per a demanar atenció.

A continuació explique com l'introduirem utilitzant l'horari visual de fotos (alternància de tasca amb reforçador) i seguint l'organtització de la sessió com ell, la coneix. ENLLAÇ

La meva tutora, Jessica, s'ubica aprop i darrera d'en Josep, aquest assegut a la seva cadireta davant de la taula i jo, la pràcticant asseguda a prop d'ell per l'altre costat. Presente anomenant  les feines a fer i comencem. Quan la foto de l'horari simbolitza un reforçador, ella pronúncia MIRAME de forma insistent a la fi d'aconseguir que repetisca la paraula. Mentre, jo estic girada cap un altre costat sense prestar gens ni mica d'atenció fins que escolte a JOSEP que digui MIRAME per girar-me cap a ell manifestant entusiasme exagerat i expressant "QUE QUIERES"," QUÈ PASA " i passem a treballar el reforçador d'aquell moment (bebe, abrazo, pies...).

Al llarg de la sessió es provoquen situacions per repetir el procés citat abans. De vegades, Josep mira a Jessica mentre repeteix la paraula idó,  ella col·loca una mà seva  damunt de la mà dreta d'ell per  dirigir-la i acompanyar-la  cap a mi  a la fi      d'establir un contacte fisíc més la paraula MIRAME.

En els moments de reflexió d'aquesta sessió amb Josep es manifesta la importància d'aquest concepte MIRAME en la substitució de les conductes problemàtiques de demanda d'atenció per una adequada.

ECONOMIA DE FITXES 2. PECS.


00012 from xelo on Vimeo.


Amb aquest vídeo vos mostre com és el comptador que faig servir per treballar l'economia de fitxes com havia comentat a ECONOMIA DE FITXES 1

A més a més de forma breu s'observa com empra el llibre de comunicación amb PECS, Sistema de Comunicació per Intercanvi d'imatges.

domingo, 7 de diciembre de 2014

DIARI DE SEGUIMENT DE LA SUBÀREA VESTITS. MARIA 2

P1000794 from Paula Vello Puig on Vimeo.

Aquí s'observa l'avanç realitzat per Maria ja que aquesta primera semana de desembre s'acorda treballar la subàrea VESTITS amb els botons petits i introduir alguna peça de roba per mantener i afiançar la destressa d'abotonar i desembotonar amb botons grans.

DIARI DE SEGUIMENT DE LA SUBÀREA MENJAR. MARIA 2

menjar beure 3 from xelo on Vimeo.

Aquí s'observa l'evoluciona de Maria respecte l'objectiu de la subàrea MENJAR: abocar aigua en un got sense vessar líquid i beure sense ajuda. Aquest vídeo ha set gravat la primera semana de desembre i s'ha acordat avançar amb la botella de plàstic tou i la botella gran de plàstic rígid vessant l'aigua des de vessador petit , és a dir , sense desenroscar els taps.

sábado, 6 de diciembre de 2014

INFORMACIÓ INTERESSANT

Per compartir amb vosaltres ,

  • enllaç a un blog sobre PECS, Sistema de Comunicación por Intercambio de Imágenes.
blog TGD'S


  • enllaç a web per conèixer sobre autisme, definició, instruments d'avaluació, diagnòstic i models d'intervenció.
PSYCIENCIA

L'AUTISME DES DE DINS. Recomanació bibliogràfica.


 Vull compartir unes notes amb vosaltres sobre el llibre

DE CLERCQ, H. El autismo desde dentro. Una guía. (2012). Ávila. Autismo-ávila.


Aquest llibre consta de dues parts:

Primera part: l 'autismo des de dins.
Empra una redacció concisa, clara barrejant exemples vivencials amb el propi fill amb autisme , amb  altres nins amb autisme, d'altres mares i, en alguns fets  inclòs  comentant-los amb  especialistes teòrics d'aquest àmbit. Cada capítol recull un aspecte diferent (llenguatge, sentiments..)


Segona part: una guía
Ens aporta consells. pautes, exemples sobre necessitats bàsiques de la persona com alimentació,  autonomia, habilitats qüotidianes, entorn....  Per exemple la pàg 263 i sg ens detalla com es desenvolupa "l'hora de menjar" finalitzant amb unes pautes senzilles a tenir en compte. O, la pàg 328 i sg detallant aspectes d'una anàlisi de tasques  sobre les habilitats. O, la pàg 387, comentant el programa TEACCH,  tractament i educació per a nins amb autisme i altres dificultats comunicatives ( llibre comentat al blog del Pràcticum I).


 Personalment aquest llibre en fa reflexionar sobre la dificultat que tenim les persones "normals" per comprendre als nins amb autisme, veure les coses des de la seva manera de pensar  i, la necessitat d'aprendre amb profunditat de cada un d'ells tenint en compte que cada ser humá amb autisme és completament diferent a l'altre.

A la fi, un llibre a tenir en la pròpia biblioteca per llegir  on cada lectura nova ens aporta nous coneixements i, a profunditzar en ells.

MANUAL DE PECS. Recomanació bibliogràfica.


 Vos recomane el  llibre  de
LORI FROST, M.S., CCC/SLP and ANDY BONDY; Ph.D. (2002) El manual de PECS ( Segunda Edición) Ed. Pyramid. Traducido al Español por Sonia Vilatella Cerdes y Alicia Gómez Boyle
 com una adquisició fonamental en la vostra biblioteca particular. 
 
Les  característiques pròpies del Manual són les instruccions tan exhaustives, detalladles sobre la implementació del Sistema de Comunicació per Intercanvi d'Imatges en cadascuna de les fases d'entrenament. Concretament al llarg d'aquest semestre hem seguit les instruccions de la fase IV-atributs (colors: groc, blau,vermell...) amb Maria aconseguint una destresa ágil en les seves demandes (PECS: quiero-lápiz-azul)

JOCS. Recomanació bibliogràfica

La recomanació bibliográfica referent al joc és:


MANUAL DEL JUEGO PARA NIÑOS CON AUTISMO. Ejercicios, materiales y estrategias. Del cucutrás al juego simbólico. (2013) CORNAGO,A., NAVARRO, M. y COLLADO, F. Ed. Valencia. Psylicom


Ens mostra un senzilla classificació de jocs segons l'habilitat aconseguir com el gest d'assenyalar, imitació, sensorials... on ens detalla el material, una seqüènciació dels passos... .

El meu procés personal respecte el joc en nins amb autisme s'ha desenvolupant en un primer pas realitzant-lo. Després, reflexionant sobre la tasca realitzada. I, darrerament enunciar l'habilitat desenvolupada.  Fins, que un día t'adones que primer tries l'habilitat i després el joc per aconseguir-la.

jueves, 4 de diciembre de 2014

APFEM REPRESENTADA AL PARLAMENT BALEAR.


 APFEM ha participat en la Sessió Extraordinària amb motiu de la celebració del

DIA INTERNACIONAL DE LA PERSONA DISCAPACITADA

amb la presencia d'una mare d'un nin amb autisme i la psicóloga , tutora de les meves pràctiques.

Aquí compartisc amb tots vosaltres el manifest llegit per aquesta mare i no cal dir res més sobre la situación real d'aquesta illa.



PONENTE: Verónica Ramírez Moreno

TEMA: IBIZA: NUESTROS LOGROS Y NUESTRAS CARENCIAS

ASOCIACIÓN E ISLA: APFEM – IBIZA


Día Internacional de las Personas con Discapacidad

3 de diciembre de 2014


Buenas tardes, mi nombre es Verónica Ramírez y ocupo el cargo de Tesorera en (APFEM) debido a que mi hijo tiene diagnóstico de Autismo y es tratado en dicha asociación.

Ante todo, me gustaría agradecer a UNAC por habernos dado la oportunidad de participar en este acto y poder así reclamar o dejar constancia de las grandes necesidades que tenemos en la isla de Ibiza para poder tratar a nuestros familiares y usuarios con discapacidad, de una forma digna.


APFEM surge en el año 1995 por iniciativa de varios familiares ante el gran abismo de necesidades y falta de recursos, tanto para las personas con enfermedad mental, como las que padecen un problema en el desarrollo.

Actualmente, prestamos servicios a ambos colectivos. Los programas que llevamos a cabo son:


-- TEA, área infanto- juvenil: con intervención psicoeducativa, transición a la vida adulta, formación a padres y coordinación escuela y familia.

-- TRASTORNO MENTAL (SEVERO/CRÓNICO): en lo que destacamos la intervención psicológica, inserción laboral, escuela a familias, atención domiciliaria y asistencia jurídica.

-- GABINETE PSICOLÓGICO (tanto adulto como infanto-juvenil): TDAH, apoyo educativo, depresión, ansiedad, fobias, terapias familiares y de parejas, esquizofrenia, atención a las personas privadas de libertad entre otros.


Pero pese a la gran demanda y a la puesta en marcha de los servicios mencionados, aún no se han cobrado las subvenciones relativas al año 2014, además estas subvenciones son variables y poco seguras (algunos años dan más, otros menos y llegan con un año de retraso).


Además en la isla de Ibiza aún vivimos carencias esenciales respecto a la asistencia de las personas más necesitadas;

-      No nos dan respuesta sobre el aula específica para autismo, proyecto en el cual contábamos con la colaboración de Gaspar Hauser y ya teníamos un colegio dispuesto a instalar el aula en sus instalaciones. Tenemos varios niños/as con afectaciones graves que necesitan atención individualizada para promover el aprendizaje. La única opción que tienen las familias es trasladar su lugar de residencia fuera de la isla.

-      Necesitamos un centro de media estancia para las personas con enfermedad mental, y centro de rehabilitación psicosocial.

-      Es importante recalcar la problemática con la que se encuentran las familias tanto en salud mental como en atención temprana. Estos dos servicios están colapsados y las familias se ven obligadas a contratar a profesionales a nivel privado costeándolos ellos mismo. En resumen, quién no tiene recursos económicos, no puede optar a darle a su hijo una buena intervención.


¡MUCHAS GRACIAS!

 I per finalitzar aquest article sobre APFEM davant el Parlament Balear al DIARI DE IBIZA



DIA INTERNACIONAL DE LA PERSONA AMB DISCAPACITAT AL PARLAMENT BALEAR.




El Parlament Balear acull una SESSIÓ Extraordinària amb motiu de la celebració del

DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT 

la sala de les Cariátides.

 
APFEM, associació on faig les practiques ha participat en aquesta sessió amb la representació d'una mare amb un fill amb TEA i la psicóloga, Jessica Sabiote, tutora de practiques.

Durant la celebració d'un ple simbòlic  al Parlament,  les persones amb discapacitat proposen un PACTE SOCIAL.

martes, 2 de diciembre de 2014

REUNIÓ AMB LA MARE DE MARIA.



A la sessió terapèutica del dia 25 de novembre   va assistir la mare de Maria   amb l'objectiu d'oferir-li informació sobre aquells que estem treballant  al larg d'aquest semestre a més de visualitzar  in situ com es realitza aquest tasca.

PREPARACIÓ DE LA REUNIÓ

Aquesta reunió va ser preparada de la següent forma:

1.La meva tutora em demana  un escrit sobre quins punts tractaria si tinguessi que reunir-me amb la mare de Maria.

2. Agafe  el llistat d' objectius  distribuïts per àrea ( comunicació, cognició, socialització..) . De cadascú explique en quin pas ens trobem, inclòs la interelació entre alguns. Per exemple:  l'objectiu comptar fins a 5, també és treballa   amb la grafia dels números en l'activitat de resseguir una línea.

3. Mostrar i explicar el tipus  de correcions de cada tasca i el seu enregistrament.

4. Comentar que la conducta problemàtica que mostra és per incomprensió de la demanda.

5. Altres: l'ús del gest manual de la pinsa per agafar bé el llapis, estar asseguda correctament..., demanar-li que Maria vingui a la sessió amb jaqueta de botons, cremallera

6.Felicitar per la constància en  l’assistència a les sessions, pel treball que fa, la rapidessa que manifesta en l'aprenentatge, tenir encés l'audifon.

Realitzat l'escrit  comenten  els punts assenyalats entre les dues. Així, s'estableix de forma conjunta els temes a tractar amb la mare de Maria.

REUNIÓ.

Arriba el dimarts acordat per la reunió.. Entrem a la sala Maria, la seva mare, la meva tutora i jo. Mentre  realitzem la sessió terapéutica  es va produint la reunió intercalant comentaris "ahora acepta más pases con la pelota" "¿puede jugar con la prima en casa?"

Finalitza la reunió amb l'acord de passar-li una carpeta que continga el registre d'objectius, els plans educatius individualitzat ( pla dels passos a seguir per treballar cada objectiu).

ACOMIADAMENT.

Però, com sempre aprofitem que Maria ha de col·locar-se la jaqueta per treballar l'embotonament dels botons. Avui després de posar-se-la  és dirigeix cap a la mare per què ho faci ella, la recondueisc cap a mi mentre dic " Maria, tu sola" , amb una mica d'esforç ho fa. I la mare observa rient-se.

lunes, 1 de diciembre de 2014

DIARI DE SEGUIMENT DE LA SUB ÀREA MENJAR. MARIA 1


00021 from xelo on Vimeo.

Després de la prova pre-test , analitzar-la i establir el program individualitzat de  la subàrea de MENJAR  de Maria l'iniciem com mostra el vídeo.

DIARI DE SEGUIMENT DE LA SUBÀREA VESTITS 1


00020 from xelo on Vimeo.
 
Una semana després d'iniciar l'objectiu col·locar-se i traure's peces de roba amb botons i cremallera vam decidir fer una nova gravació per veure si els passos assenyalats en el programa individualitzat havien de modificar-se de forma més simple o no era necessari. . Després de visualitzar-ho vam decidir continuar amb el procés establert.